Aquest diumenge ens trobàrem el grup de famílies per a una nova excursió, en aquesta ocasió a la població bagesenca de  Mura. Va ésser  una sortida de tot un dia i en nostre objectiu la pujada fins el Pujol de la Mata.

Ens concentrem a les 8 del matí i una vegada tots organitzats ens adrecem cap a Mura passant per Manresa i Navarcles. Durant el viatge ja veiem que tindrem un dia magnífic i seguint la tònica de dies anteriors, bastant calorós. Estem a l’hivern i ja hem tingut dies de 21°.

Arribem a Mura i aparquem sense problemes, tot el poble encara dorm. A les portes de l’escola i amb el sol escalfant, esmorzem i preparem forces pel a la pujada. S’aprofita el moment per a lliurar a tots els socis i sòcies una braga de coll que hem fet coincidint pel 38è aniversari del Centre que serà aquest final de març.

Acabats d’esmorzar iniciem la marxa travessant Mura per la part de la riera fins arribar a l’ermita de Sant Antoni de Padua on comença la part d’aventura de l’excursió. Com sabem que el lloc es poc freqüentat i perdedor, fem una aturada en aquest indret i en Carles ens fa una explicació sobre el lloc on ens trobem i quatre apunts sobre orientació, el nord , el sud, la brúixola, el GPS i si les marmotes fan el cau orientat al sud; malauradament no tenim marmotes a Mura i difícilment ens orientarem.

Tot el recorregut és una circular d’uns 7.5 km i per pujar agafem la part que puja per la Costa de la Mata i el canal del Dragó, el camí és més fressat i la pujada més suau. Tot just començar apareix un xiulet en boca d’en Victor i ell serà el que ens marcarà el ritme militar que ens va permetre arribar a la base del Puig de la Mata en un temps record i ascendir sense pausa. Hem pujat uns 450 metres.

El bosc encara conserva la frescor de la nit però una vegada sortim de la canal del Dragó el sol escalfa i escalfa de valent, sembla que estem al mes de juny.

Una nova aturada per beure i menjar uns ganyips i cap a la petita via ferrada del Pujol de la Mata, aquesta era la sorpresa amagada de la sortida.  Així que amb corda i mosquetons i amb tota les precaucions possibles ens enfilem fins a dalt del cim. Tothom va volem pujar i ja al punt més alt i a 771 metres d’alçada, vem gaudir de la magnífica panoràmica que ens envoltava. La desgrimpada de la talaia no és més fàcil que pujar, així que també amb molta precaució anem davallant i cap a l’una estem tothom disposats a agafar el camí de tornada. La part final de la circular ja és més perdedora. És un estret senderó que baixa ràpidament cap a la riera. El terreny està sec, ja fa moltes setmanes que no plou de valent i el camí rellisca. Arribem al roure del Parrac on només podem veure la soca morta d’aquest arbre centenari i aprofitem per a convocar “assemblea” ja que el grup de cua ha estat a punt de perdre al desviar-se cap el camí que porta cap el coll d’Estenalles.

Cap a ¾ de 3 arribem finalment a Mura de tornada. Vistes les cares no anem massa cansats, amb gana i amb set si i molta. El poble ens apareix ple de visitats i a la font de l’Era on teníem previst dinar, doncs ocupada la taula de pedra.  Decidim continuar fins sota l’església de Sant Martí on es seiem al mur de la riera i  demanem beguda i ganyins al restaurant de les Olles.

Ja amb la panxa plena i de baixada física ens encaminem al cotxes per posar rumb final cap a Abrera.

Ara a pensar a la propera que serà el 16 de juny a la serra d’Ensija (Berguedà). Un cim de 2.307 metres sense cap dificultat tècnica però que puja uns 700 metres  i uns 10 km de recoregut (Aquesta de Moià 7.5 km i 470 metres de desnivell per a comparar)