El divendres 17 de juny, a les 20.30 hores i al Centre Polivalent del El Rebato, en Xavier Pérez Gil ens presenta la pel·lícula oficial de la primera expedició catalana a l’Everest el 1982, commemorant el seu 40è aniversari. L’any 1982 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar la primera expedició nacional a l’Everest, dirigida per Lluís Belvis, amb el lema «Catalunya al sostre del món». Els altres setze integrants catalans van ser Òscar Cadiach, Emili Civís, Jaume Altadill, Josep Manuel Anglada, Josep Casanovas, Lluís Hortalà, Antoni Llasera, Manuel Mateu, Josep Vidal Ponce, Joan Ribas, Francesc Sàbat, Narcís Serrat, Jordi Sugrañes, Alfons Valls, Jordi Pons autor de les filmacions i el nostre convidat, en Xavier Pérez Gil.
Aquesta expedició va ser organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya i no va assolir el cim de l’Everest com es pretenia, en Òscar Cadiach i en Xavier Pérez Gil van arribar a una altitud de 8.500 metres, però els forts vents i les dificultats tècniques els van obligar a retirar-se. L’expedició va reunir dues generacions d’alpinistes catalans: els veterans que van fer la primera ascensió de l’Annapurna Oest el 1974, i els joves que farien la primera ascensió catalana a l’Everest tres anys més tard.
El recorregut escollit en aquella ocasió era la ruta oberta pels iugoslaus a la primavera de 1979 a la cara sud i l’aresta oest, partint del vessant nepalès. El permís va ser concedit a l’organització el juny de 1980 i dos anys després es van enviar vint tones de material per iniciar l’expedició. El 17 de juliol els disset membres de la comitiva van sortir de Barcelona acompanyats per un càmera de RTVE i un periodista d’El Periódico de Catalunya, i arribaren tres dies després a Katmandú.
El Camp IV es va instal·lar als 7.550 m i el darrer, el Camp V, a 8.100 m. L’atac es va iniciar el dia 14 d’octubre a les 4 de la matinada amb una cordada formada per Xavier Pérez Gil, Òscar Cadiach i Nima Dorje. Les condicions meteorològiques eren adverses, amb un vent de 120 km/h i una temperatura de -47 °C que va inutilitzar els aparells elèctrics, incloent-hi càmeres fotogràfiques, de cinema i el radiotelèfon. Durant l’ascens van respirar l’oxigen suplementari per primera vegada i en arribar als 8.500 m un mur de roca de considerables dificultats tècniques els va fer optar per la retirada, després de diversos intents fallits de superar-lo i amb la perspectiva que si no s’afanyaven haurien de fer un bivac a la baixada. L’endemà, després de valorar les escasses possibilitats d’un segon intent en aquelles condicions, es va decidir posar fi a l’expedició.
(font: CEC)
Us hi esperem!!!
