Ja estem a la tardor i entrats al novembre és una molt bon moment per a gaudir del paisatge i dels colors groguencs dels nostres boscos caducifolis; tampoc hem d’oblidar que estem en dies de castanyes, moniatos i panellets, així que per agrupar-los vam organitzar un cap de setmana d’excursions i castanyada.
L’indret triat va ser Pujol, un llogaret amb 15 habitants del municipi del Baix Pallars amb la capitalitat a Gerri de la Sal. Casa Vilanova ens va acollir i va ser el centre de les nostres activitats.
Divendres tarda i nit ens va servir pel viatge, arribada dels diferents grups , organització, logística, sopar i a dormir. L’endemà dissabte una primera sortida a Salàs de Pallars per a visitar les Botigues Museu, un recorregut per nou botigues ambientades en les dècades dels anys 40,50 i 60 i amb productes i ambientacions que abracen des de finals del segle XIX fins a aproximadament 1975, recopilats per en Siscu Farràs, professor d’història jubilat, amb paciència i dedicació. Les botigues que avui podem visitar amb la visita guiada van ésser: un cafè Salon (punt d’inici i amb una exposició del Netol, una merceria-perfumeria (com la col·lecció de la Casa Gallofré), una barberia, un ultramarins (compra a granell d’època, una farmàcia, un estanc, una impremta (Impremta Ros), quiosc (revistes, TBOs, diaris, xuches, etc dels anys 60) , un estudi fotogràfic (Silvio Gordó) i per acabar la Pastisseria (mobiliari de la Pastisseria Falgueras de Vilassar de Mar). Acabada la visita vam sortir ràpidament de tornada cap a Pujol per preparar el dinar amb una gran i espectacular paella com a plat principal. Acabat el dinar i amb la panxa plena vam intentar arribar amb una excursió a peu fins a Peramea, però desviant-nos cap el menhir de Pujol se’ns va fer fosc. Ja de nit, sopar, castanyes, panellets i «la dicha del gall» per no perdre la tradició.
Diumenge teniem una pujada programada al Tossal de l’Àliga un 100 cims del repte FEEC de 1.315 metres d’alçada i punt culminant de la serra de la Geganta Adormida, excursió que va partir de Peracalç i que amb un magnífic dia i una immillorable visibilitat ens va permetre fer cim sense més dificultat. Novament a la carrera i amb una curta aturada a l’estany de Montcortès, vam tornat a Casa Vilanova per preparar el dinar. Acabats i fet els cafès recollirem i retornarem cap a casa.
Va ser una molt agradable estada i una sorpresa descobrir aquest apartat i solitari racó del Pallars Sobirà.
Clica sobre la icona de Google Fotos per a veure un curt resum fotogràfic .
