Ja portàvem mesos preparant aquesta sortida a la Ribagorça aragonesa. No era una activitat de risc, ni calia preparació esportiva, ni res de res, però volíem visitar molts indrets en només un cap de setmana i no era fàcil lligar-ho tot i per a tantes persones. Finalment i malgrat del temps de pluja que vem trobar, gairebé vem realitzar tot el previst i no ens vem mullar.
El primer objectiu era el desconegut bosc de Cornudella, magnífic a la tardor i que amaga un menhir i un parell de dòlmens. Uns quants kilòmetres i una carretera local sense sortida ens portà fins la casa de l’Hostalet on ens esperàvem per deixar-nos entrar a aquesta finca privada. Malgrat el temps de tardor, els núvols, la boira i el fang, l’entrada al bosc va ésser màgica. Els grocs i vermells de les fulles destacaven sobre tot el paisatges i els bolets….. centenars, milers de bolets de tot tipus encatifaven tot el terra, ESPECTACULAR; i que consti que no vem tocar ni un.
Sortim del bosc, sense trobar els dòlmens i si el menhir i ens encaminem a Soperún, abandonat poblet ja a 1.250 metres d’alçada. Comença a plovisquejar i tenim gana ja que passem de les dues. Aviat trobem un petit pla sota un ESPECTACULAR roure, on dinem i fem petar la xerrada.
Els temps se’ns tirà sobre i encara estàvem a la meitat del camí i sabiem que cap a les 18.00 hores es feia fosc. Sortosament estem seguim el PR HU-247 i les marques blanques i grogues van orientant-nos en cruïlles i corriols. La senda va pujant cap El Grau, pas ramader entre les valls de Serraduy i el Sas i sembla que no acabem mai. Encara hem de baixar per tornar a pujar al coll del Vent, el punt més alt de la nostra excursió a 1.313 metres, i que arribem amb boira i accelerant el pas per no acabar a les fosques. Al coll el fred i el vent és ja intens i com anem preparant per a la climatologia adversa no patim i iniciem la baixada cap a l’enrunada casa Bonet que la trobarem conquerida per un ESPECTACULAR ramat de simpàtiques cabres. Seguim baixant per travessar el barranc del Bosc i amb fang per tot arreu pugem cap a la carretera. Ja enfosquint-se, cap a ¾ de 6 arribem a l’Hostalet, on fem petar la xerrada amb el propietaris que ens asseguren que en una nova visita ens acompanyaran als dòlmens. Un total de 16 km i de unes 7 hores d’excursió.
El segon objectiu era arribar a Sopeira a dormir a Casa Pase i a Estasia. Malgrat la nit ja tancada l’Enrique de Casa Pase i en Moisès d’Estasia ens van distribuir ràpidament i cap les nou del vespre tots preparats per a sopar que ens ho havien guanyat. L’Enrique com sempre super-simpàtic i el sopar ESPECTACULAR, per triar, abundant i la Sandra com a cuinera, immillorable. Un passeig nocturn a la vora del riu acabarem la jornada.
L’endemà diumenge i amb una visita programada al monestir d’Alaó a les 10 h, ven descartar l’excursió per la ruta dels dinosaures a Areny. El dia seguia nuvolat i la pujada al jaciment de El Blasi seria un fangal, així que el diumenge fariem de turistes. Passades les 10 se’ns presentà la Glòria per a obrir-nos aquest antic monestir romànic. L’explicació ESPECTACULAR, no va deixar res per explicar, amb entusiasme i molt didàcticament. No va quedar racó del monestir i de la contrada sense comentar.
Passades les 11 sortíem del monestir quan tot el poble (96 empadronats) gravaven un video pel programa de la televisió aragonesa “Menudo es mi pueblo” on amb votacions es vol aconseguir el títol del Mejor pueblo de Aragón 2018. No cal indicar que vem votal per ell.
Seguim a la carrera ara a Areny, on la Dolors, germana de Glòria ens espera al museu dels Dinosauris d’Areny, on farem un didàctic recorregut per les troballes realitzades a la zona. Com continuava amb el temps insegur, ens endinsarem a la fonda de Casa Domenc a feu un mos abans de sortir cap a Benavarre i visita la granja de formarges de cabra “la Fontaña” on Juanjo ens va fer una explicació ESPECTACULAR, de tots els detalls de la producció, menús, els productes que es pot fer amb la llet de cabra i un tast de formatges i vins i finalment visita a la granja amb més de 500 de cabres negres de raza murciano-granadina. Com era obligació ens vam emportar uns quants kilos de formatge, ioguts i sabons.
Només restava una aturada a Xocolates Bresco per acabar aquests ESPECTACULAR sortida.
El proper any repetim!!!
Clica sobre la icona PDF per a descarregar-te la fitxa explicativa
Si vols veure algunes fotos de la sortida clica sobre la icona de Google Fotos
